![]() |
| Carassius auratus, carpí amb cap de lleó. |
![]() |
| Larus delawarensis, gavià de Delaware. |
![]() |
| Strix varia, gamarús ratllat. |
![]() |
| Procyon lotor, ós rentador (mapatxe). |
![]() |
| Regulus satrapa, reietó de corona daurada. |
![]() |
| Grus canadensis, grua del Canadà. |
![]() |
| Carassius auratus, carpí amb cap de lleó. |
![]() |
| Larus delawarensis, gavià de Delaware. |
![]() |
| Strix varia, gamarús ratllat. |
![]() |
| Procyon lotor, ós rentador (mapatxe). |
![]() |
| Regulus satrapa, reietó de corona daurada. |
![]() |
| Grus canadensis, grua del Canadà. |
Ei! per si us ve de gust! He fet una mica de vosaltres per internet i he trobat comentaris de l'obra que m'han semblat interessants, aquí teniu els enllaços i també una cita.http://marinaporras.wordpress.com/page/3/
L’única manera que tenia Woolf de reconciliar-se amb el món (diu Bloom) era a través de l’estètica, per això a les seves novel·les la bellesa ho justifica tot. I per això cal molt de desinterès per comprendre l’esteticisme de Woolf, que preferia la poesia del viatge al seu final. ‘La senyora Dalloway’ s’ha de llegir sense buscar-nos, amb poca energia i molta contemplació, esperant la sensació i no el raonament, limitant-nos a admirar sense fer massa preguntes. Ja ens ho recordava la mateixa Clarissa Dalloway: ‘la intel·ligència és una estupidesa’.