dilluns, 24 de març del 2014

La senyora Dalloway

Ei! per si us ve de gust! He fet una mica de vosaltres per internet i he trobat comentaris de l'obra que m'han semblat interessants, aquí teniu els enllaços i també una cita.

http://marinaporras.wordpress.com/page/3/


 L’única manera que tenia Woolf de reconciliar-se amb el món (diu Bloom) era a través de l’estètica, per això a les seves novel·les la bellesa ho justifica tot. I per això cal molt de desinterès per comprendre l’esteticisme de Woolf, que preferia la poesia del viatge al seu final. ‘La senyora Dalloway’ s’ha de llegir sense buscar-nos, amb poca energia i molta contemplació, esperant la sensació i no el raonament, limitant-nos a admirar sense fer massa preguntes. Ja ens ho recordava la mateixa Clarissa Dalloway: ‘la intel·ligència és una estupidesa’.

 Altres en castellà:
Josefina

dimecres, 5 de març del 2014

La maldat

Us passo l'article del Julià Guillamon de què us vaig parlar. M'ha costat de trobar però volia que veiéssiu com aquest crític, parlant d'un altre llibre, explica el final de L'altra com qui no vol la cosa.
Per poder llegir-lo, em penso que si hi cliqueu a sobre el veureu més gros. De tota manera més avall en destaco el començament i el final.


Comença així:

I acaba dient: