La senyora Dalloway

Ei! per si us ve de gust! He fet una mica de vosaltres per internet i he trobat comentaris de l'obra que m'han semblat interessants, aquí teniu els enllaços i també una cita.

http://marinaporras.wordpress.com/page/3/

 L’única manera que tenia Woolf de reconciliar-se amb el món (diu Bloom) era a través de l’estètica, per això a les seves novel·les la bellesa ho justifica tot. I per això cal molt de desinterès per comprendre l’esteticisme de Woolf, que preferia la poesia del viatge al seu final. ‘La senyora Dalloway’ s’ha de llegir sense buscar-nos, amb poca energia i molta contemplació, esperant la sensació i no el raonament, limitant-nos a admirar sense fer massa preguntes. Ja ens ho recordava la mateixa Clarissa Dalloway: ‘la intel·ligència és una estupidesa’.

 Altres en castellà:

• http://literatura-feb2009.blogspot.com.es/2010/11/analisis-literario-de-la-senora.html
• http://www.literaturas.com/v010/sec0309/suplemento/dalloway.htm

Josefina

Dues propostes

Tinc dues propostes de llibres per quan ens haguem acabat les deu oques. Com veureu, la cosa va de clàssics.

Una és Jardí vora el mar, de la Rodoreda. Pot ser una bona novel·la per trencar tòpics sobre la Rododèndron i la seva Colometa i el seu Quimet, que en aquesta història no hi deuen tenir res a plegar. Em penso que seria divertida i de bon llegir.

L'altra és una novetat de La Magrana, La senyora Dalloway, de la Virginia Woolf. És més experimental i segurament més exigent. Però no li tenim por, oi?

 De totes dues se'n parla molt bé.

Potser ja us les heu llegit? Teniu altres llibres en ment per comprar aquest Nadal? A mi no se me n'acudeixen més. Va, anem per fenya, com diu la Rojals, i trieu-ne una, tant si és una d'aquestes dues com una altra. Com més aviat les encomanem, millor, abans no comenci la voràgine de les compres. Ja me n'encarregaré jo, de comprar-les, i us les portaré el proper dia en plan regal de Nadal.

Bona lectura!