"El cel no forneix nous conceptes..."
El cel no forneix nous conceptes
i la lluna no il·lumina el desig,
ni assenyala camins per on abastar
les veus que a la nit ens sotgen.
Ignora a quin indret buscar la llum,
la rosa dels vents que indiqui
cap a on s’adreçarà el darrer alè
de la dona nàufrag que,
sumida en la mar fosca, cerca surar
damunt l’escuma de les grans onades,
amb ulls de bat a bat oberts
de cara a les estrelles.
I així navegar per sempre
més enllà de la mort o del desig
i de l’anhel, mai sadollat, de
la definitiva i última abraçada.
"¿Quina força en el viure..."
¿Quina força en el viure
se’ns interposa de sobte
entre el teu tu
i el meu jo?
Les parets del pou llisquen
on ens movem solitaris.
Copsem, però –encara que siguin
ben breus els moments– l’escalf
d’una mà, d’un peu, la suau
calidesa d’uns llavis.
La intensitat d’ulls
que es fan presents i penetren
més enllà de la immediatesa
del sexe.
Submergits en tanta buidor
ens ha estat donat
aquest privilegi.
L’arrel de l’aigua
Edicions de la Guerra. València, 1995
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada