Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ressenyes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ressenyes. Mostrar tots els missatges

dissabte, 22 de novembre del 2014

Lectures de tardor 2014

Aquesta vegada hem recollit en un sol post els darrers llibres que hem llegit, així tot queda més endreçadet (he, he, he).

Després de la intensitat bestial d'Ànima, vam triar una història més senzilla i amable. Amb Tres vegades a l'alba, d'Alessandro Baricco, l'autor de Seda, vam repetir amb l'editorial La Magrana, que va publicar aquella altra joia de novel·la breu titulada El pati maleït. En aquest cas són tres històries en bona part dialogades, escrites en un estil planer que tan aviat és directe com indirecte. La Josefina ens va fer fixar com de bé encaixaven les històries, encara que no ho semblés a primer cop d'ull. Tal com es diu al començament:
"Aquestes pàgines expliquen una història que, tot i ser versemblant, mai no podria esdevenir-se a la realitat. Parla de dos personatges que es troben tres vegades, però cada vegada és l'única, i la primera, i l'última. Ho poden fer perquè viuen en un Temps anòmal que seria inútil cercar dins l'experiència quotidiana. Un temps que, de tant en tant, les narracions tenen el privilegi de construir."

A l'octubre, la Montse va proposar un dels llibres que més ressò van trobar en la rentrée literària, En la pell de l'altre, de la benvolguda Maria Barbal. Una història de suplantament d'identitats que semblaria inverosímil, si no fos que parteix de casos similars que han protagonitzat personatges reals de la societat catalana.
Com que la M. Àngels no va tenir temps d'acabar-se'l, la vam animar a continuar-ne la lectura després de la trobada, amb missatges de Watsapp com els següents: "Mala bruixa la Ramona! Pobre Joan, cornut i paga el beure..." "Aquesta [la Mireia] una bleda assolellada que fa cas del primer carallot que se li posa davant, i l'altre [el Manuel] deu ser fill del Montoro o del Wert!"


Al novembre, coincidint amb l'època de l'any en què transcorre la història, vam llegir La sergent Anna Grimm, per cortesia de Pagès Editors, que ens en va fer un bon preu. La Montse coneix l'autora i va anar a una de les presentacions del llibre. És una novel·la policíaca amb tots els ingredients del gènere i una bona trama. Tot i que és de lectura ràpida i amena, ni la Josefina ni el Joma no se'l van llegir a temps, per la qual cosa van rebre les corresponents amonestacions.
El més destacable, però, és que durant la lectura d'aquest llibre se'ns ha unit un nou membre al club, la Neus. El Joan va passar un moment a saludar-nos i ens va fer la foto perquè quedés constància de la novetat. Benvinguda, Neus!


dimecres, 28 d’agost del 2013

Ivo Andrić

Hola!
Adjunto uns quants enllaços on es parla d'una novel·la breu del serbi Ivo Andrić, El Pati Maleït. La vaig comprar a Barcelona sense saber-ne gran cosa i ara he vist que se'n parla força bé. Per estalviar-vos un excés d'informació, us poso aquí un resum del que es pot llegir en cada enllaç.

http://www.nuvol.com/entrevistes/ivo-andric-el-pati-maleit/
"La Magrana acaba de publicar El Pati Maleït d’Ivo Andrić amb una bella i potent traducció de Pau Bori i Jelena Petanović. El llibre és simplement extraordinari, posseeix una força descomunal i uns personatges fascinants que t’interpel·len i et conviden a penetrar un univers al mateix temps màgic i malèfic. Una delícia."

http://www.timeout.cat/barcelona/ca/libres/el-pati-maleit
"Qualsevol experiència de la vida pot inspirar una bona història si la narra un escriptor amb prou talent. Com és el cas d''El pati maleït', obra del premi Nobel de literatura Ivo Andrić (1892-1975) que va ser escollida pels escriptors serbis com la seva millor novel·la del segle XX."

http://www.llegirencasdincendi.es/2013/06/el-pati-maleit-ivo-andric/
"El Pati Maleït és un llibre imprescindible per a conèixer una mica més la misteriosa condició humana, a través de la mirada de vegades pietosa i comprensiva però en d’altres ocasions cruel i desenganyada d’aquest escriptor immens i inclassificable."

I així, sense més, dono per inaugurat el blog. És un blog privat, tal com vam dir, on només hi tenim accés nosaltres. Ara només cal publicar-hi des del correu, i opinar sobre el disseny, etc.