diumenge, 27 de juliol del 2014

Uns quants animals de l'Ànima

Carassius auratus, carpí amb cap de lleó.

Larus delawarensis, gavià de Delaware.

Strix varia, gamarús ratllat.

Procyon lotor, ós rentador (mapatxe).

Regulus satrapa, reietó de corona daurada.

Grus canadensis, grua del Canadà.

dilluns, 7 de juliol del 2014

Bona lectura - estiu 2014


Pastís de la trobada de divendres passat al Palau d'Anglesola, on ens van fer d'amfitrions la M. Àngels, el Jamie Cullum i el Gabriel García Márquez.

dijous, 1 de maig del 2014

Una màquina...

El Jordi Lara té molts fronts oberts, us passo alguns enllaços.

A Timeout, respon un qüestionari sobre els seus costums a l'hora d'escriure:
http://blogs.timeout.cat/literatura-barata/2013/11/07/els-secrets-de-lescriptura-12-jordi-lara/

Filmoteca de Catalunya: ha dirigit una pel·lícula, Ventre blanc, estrenada a la Filmoteca l'octubre de 2013:
http://www.filmoteca.cat/web/programacio/cicles/1714-historia-i-identitats/ventre-blanc-amb-presentacio-a-carrec-de-jordi-lara

Casa de Cultura de Sant Cugat: l'abril de 2014 hi va inaugurar una exposició titulada "Una màquina d'espavilar ocells de nit, cinematografia submergida":
http://www.casadecultura.santcugat.cat/14341/exposicions.detall/28

Relacionat amb l'exposició, es va estrenar l'espectacle teatral Els nàufrags feliços a la sala El Siglo de Sant Cugat, també aquest abril:
http://www.totsantcugat.cat/ca/notices/2014/04/-els-naufrags-felicos-a-el-siglo-20560.php

He posat el blog com a públic i he actualitzat el marcador, oi que vam quedar pel 9 de maig?

dilluns, 24 de març del 2014

La senyora Dalloway

Ei! per si us ve de gust! He fet una mica de vosaltres per internet i he trobat comentaris de l'obra que m'han semblat interessants, aquí teniu els enllaços i també una cita.

http://marinaporras.wordpress.com/page/3/


 L’única manera que tenia Woolf de reconciliar-se amb el món (diu Bloom) era a través de l’estètica, per això a les seves novel·les la bellesa ho justifica tot. I per això cal molt de desinterès per comprendre l’esteticisme de Woolf, que preferia la poesia del viatge al seu final. ‘La senyora Dalloway’ s’ha de llegir sense buscar-nos, amb poca energia i molta contemplació, esperant la sensació i no el raonament, limitant-nos a admirar sense fer massa preguntes. Ja ens ho recordava la mateixa Clarissa Dalloway: ‘la intel·ligència és una estupidesa’.

 Altres en castellà:
Josefina

dimecres, 5 de març del 2014

La maldat

Us passo l'article del Julià Guillamon de què us vaig parlar. M'ha costat de trobar però volia que veiéssiu com aquest crític, parlant d'un altre llibre, explica el final de L'altra com qui no vol la cosa.
Per poder llegir-lo, em penso que si hi cliqueu a sobre el veureu més gros. De tota manera més avall en destaco el començament i el final.


Comença així:

I acaba dient: