Després de la intensitat bestial d'Ànima, vam triar una història més senzilla i amable. Amb Tres vegades a l'alba, d'Alessandro Baricco, l'autor de Seda, vam repetir amb l'editorial La Magrana, que va publicar aquella altra joia de novel·la breu titulada El pati maleït. En aquest cas són tres històries en bona part dialogades, escrites en un estil planer que tan aviat és directe com indirecte. La Josefina ens va fer fixar com de bé encaixaven les històries, encara que no ho semblés a primer cop d'ull. Tal com es diu al començament:"Aquestes pàgines expliquen una història que, tot i ser versemblant, mai no podria esdevenir-se a la realitat. Parla de dos personatges que es troben tres vegades, però cada vegada és l'única, i la primera, i l'última. Ho poden fer perquè viuen en un Temps anòmal que seria inútil cercar dins l'experiència quotidiana. Un temps que, de tant en tant, les narracions tenen el privilegi de construir."
A l'octubre, la Montse va proposar un dels llibres que més ressò van trobar en la rentrée literària, En la pell de l'altre, de la benvolguda Maria Barbal. Una història de suplantament d'identitats que semblaria inverosímil, si no fos que parteix de casos similars que han protagonitzat personatges reals de la societat catalana.Com que la M. Àngels no va tenir temps d'acabar-se'l, la vam animar a continuar-ne la lectura després de la trobada, amb missatges de Watsapp com els següents: "Mala bruixa la Ramona! Pobre Joan, cornut i paga el beure..." "Aquesta [la Mireia] una bleda assolellada que fa cas del primer carallot que se li posa davant, i l'altre [el Manuel] deu ser fill del Montoro o del Wert!"
El més destacable, però, és que durant la lectura d'aquest llibre se'ns ha unit un nou membre al club, la Neus. El Joan va passar un moment a saludar-nos i ens va fer la foto perquè quedés constància de la novetat. Benvinguda, Neus!
