LA PRESENTACIÓ DE "BLAT" DE JOSEP M. PAGÈS A LA LLIBRERIA 22 DE GIRONA

Fotografies Chordà Comunicació

ESTEM DE FESTA! DEMÀ EL JOMA PRESENTA LA SEVA NOVEL·LA "BLAT"

 

Publicada per:

Una novel·la enigmàtica, intensa i breu sobre la presència de l’altre, tant el que trobem enfora com el que duem a dins.

Fitxa tècnica

Data de publicació: 13/01/2016

128 pàgines

ISBN: 978-84-16367-38-2

Codi: 10134401

Format: 13 x 20,5 cm.

Presentació: Rústega amb solapes

Col·lecció: EMPÚRIES NARRATIVA

Sinopsi 

A Blat s’expliquen les històries paral·leles de dos personatges que tenen molt en comú, tot i que, separats per l’espai i pel temps, no es coneixen. En una història que transcorre en l’actualitat, el Tomàs, tipògraf, acudeix al casament d’uns bons amics seus. Al convit, que es fa en una casa rural prop de Lleida, comprèn com s’ha arribat a allunyar d’aquests dos amics, que feia molt temps que no veia, així com també de les seves pròpies aspiracions. L’altra història s’ambienta en un món nocturn i fantasiós, del qual un personatge anònim intenta escapar seguint la pista d’algú que un cop va veure que en travessava la frontera. Les vides del Tomàs i del fugitiu anònim són complementàries, oposades i separades, com ho poden ser la ment conscient i la inconscient. A la vegada, els personatges estan inspirats en la vida dels germans Víctor i Màrius Torres, el polític i el poeta, molt diferents entre ells i separats per la guerra.
Blat és una novel·la enigmàtica, intensa i breu sobre la presència de l’altre, tant el que trobem enfora com el que duem a dins.
«Per què vols veure el blat? El blat és sempre tremolós i llunyà, i evoca sempre una altra cosa. Si vols veure el blat, busca les roselles. És l’única manera».

Hem llegit Les pereres fan la flor blanca

En aquest enllaç podeu descarregar-vos l'entrevista a Gerbrand Bakker a La Vanguardia del passat mes de setembre, quan va venir a Barcelona a promocionar Les pereres fan la flor blanca, la seva darrera novel·la (tot i que en l'entrevista explica que en realitat és la primera que va escriure, fa quinze anys).
Enllaç per descarregar l'entrevista

Avui estem de celebració: el Josep M. Pagès guanyador dels Premis Just M. Casero 2015

Al Club de Lectura celebrem i felicitem al Joma perquè ahir al vespre va resultar guanyador de la 35a edició dels Premis de Novel·la Curta Just M. Casero de Girona amb la seva novel·la "Blat".

Fotografia de http://premiscasero.net/fotos/category/14-2015

Ahir al vespre i avui nombrosos mitjans en fan ressò de la notícia:  

"El jurat del premi Casero, format per Mita Casacuberta, Josep Maria Fonalleras, Imma Merino, Vicenç Pagès, Eva Vàzquez i Guillem Terribas, com a secretari sense vot, ha subratllat l'alta qualitat de molts dels 31 textos presentats en aquesta edició, de manera que han arribat a la final sis obres, després de tres votacions, i algunes de les quals si no l'han guanyat haurien pogut fer-ho en altres edicions del Casero, segons el portaveu del jurat, Josep Maria Fonalleras. “Tot i això, n'ha destacat una per damunt de les altres, per unanimitat, perquè representa un esforç literari notabilíssim que ajunta, amb un entramat apassionant, dos temps històrics diferents –l'actualitat i la Guerra Civil– per tal de configurar el retrat de dos individus amb unes vides que tendeixen a una estranya convergència, un diàleg constant a través del temps i l'espai”, indica el veredicte del jurat sobre Blat, la primera novel·la de Josep Maria Pagès i Escolà".

Enhorabona Joma!!!!

L'original del nou premi Casero: "Blat" de Josep Maria Pagès

https://twitter.com/JosepLluchPuig/status/660395435677376512

Gegants de gel de Joan Benesiu a la premsa

Entrevista a El País

Ushuaia em funciona com a metàfora del límit geogràfic, però també polític i d'uns personatges que voregen la situació límit i que potser temen descobrir que a l'altra banda potser no hi ha res.

Sobre l'èxit del llibre, que ja va pels 4.000 exemplars venuts:

És curiós perquè em busco a mi mateix quan escric: reflecteixo episodis o pensaments més personals que grans temes històrics o coneguts.

Jo també vinc de la perifèria: procedeixo de l'últim territori de parla catalana, vaig fer el batxillerat en castellà i el català va entrar molt tard a la meva vida. (,,,) Necessitava una mica d'aire, per al meu text: si et centres en el teu territori és inevitable referir-se als problemes locals que l'ocupen.

El Periódico

La novel·la milloraria si no inclogués tantes referències explícites a Musil, Jünger, Rulfo, i també Kieslowski, Lynch, Zizek. És procedent que l'autor critiqui els llocs comuns al segon capítol, ja que al següent situa Ushuaia com un dels llocs menys comuns de la Terra, però no li cal recórrer tan sovint al club dels exquisits indiscutibles. Al final, Gegants de gel es defensa sol i propicia reflexions en cada lector, que ja el sabrà situar en el marc que cregui convenient.

Blog Al peu del carrer

Joan Benesiu amb el Premi Llibreter de Literatura Catalana. A l'esquerra, la hawaiana de vint-i-tres anys Emily Hugues, Premi Llibreter d'Àlbum Il·lustrat per Salvatge editat per Libros del Zorro Rojo. Al mig, la francesa Maylis de Kerangal, Premi Llibreter a Altres Literatures per Reparar els vius d'Angle Editorial.

 El Matí Digital

La novel·la no acaba de ser rodona, hi ha un moment que la màgia es trenca i les dents de l’engranatge deixen d’encaixar. (...) aquest sot arriba a l’últim relat que llegim. Tota la tensió, tota la veritat que havien transmès les històries que havíem escoltat cada nit (malgrat saber que no totes eren certes) desapareixen amb la propietària del bar. Llegint aquesta última part, el lector té la impressió que li han canviat el llibre que tenia a les mans sense que se n’adonés, i que d’una novel·la original i interessant ha passat a un avorrit llibre d’història on l’atabalen amb mil detalls superflus que no tenen res a veure amb aquella veu ambiciosa que fins llavors l’havia atrapat amb el relat d’unes vides estranyes i solitàries.

Busquets, Mantel, Murakami

Aquest any anem endarrerits amb el nostre recompte de llibres del blog, o sigui que toca fer exercici de memòria.

Cap al mes de març vam llegir la novel·la de la primera guapa de la nostra galeria de fotos, la Milena Busquets. També això passarà té una part introspectiva que destaca per sobre de la descripció de personatges hereus, o més aviat orfes, de la gauche divine. Vam estar d'acord que és una novel·la que enlluerna. Ara bé, la mateixa Busquets ha reconegut, amb la seva nonchalance, que per a les següents obres no tindrà una altra mare estupenda i desapareguda per fer-ne el retrat punyent i l'elogi agredolç. Però sembla una noia que se sap sortir de totes. Li haurem de seguir la pista.

Ja devia ser al maig quan ens vam veure per parlar de L'assassinat de Margaret Thatcher de Hilary Mantel. És el segon llibre de contes que hem triat de L'Altra Editorial, després de L'última nit de James Salter. Què vam dir dels contes de la Mantel? Que res a veure amb els del Salter. Els d'ella són estranys, opressius, inquietants. Al conte "Com la reconeixeré?" fa una descripció d'un club de lectura britànic que va ser capaç d'apujar-nos l'autoestima, ja de per si molt alta, sobre el nostre club. Té un sentit de l'humor a prova de bombes que passa per sobre d'uns personatges desubicats, posats en situacions desesperants. La Mantel també és tot un personatge i, a més, queda molta obra d'ella per traduir al català, en especial les seves novel·les històriques.

L'altre guapo que ens quedava pendent és el Haruki Murakami. A Homes sense dones, que vam llegir al juny, recull uns quants contes que va escriure en diverses èpoques. Ens van agradar contes com ara "Drive My Car" o "Homes sense dones". I, sobretot, "Xahrazad", en què la protagonista té molt a veure amb la manera de narrar de Murakami: "La Xahrazad tenia el do d'explicar unes històries que captivaven qui les escoltava. Tant era el tipus d'història que fos: explicades per ella, totes eren especials. El to, les pauses, el ritme, tot era perfecte. Atrapava l'atenció de l'oient, el turmentava cruelment, l'obligava a pensar i a especular, i finalment li donava exactament el que esperava. Hi tenia tanta traça que, encara que només fos momentàniament, aconseguia que qui l'escoltava s'oblidés de la realitat."

I així vam arribar a l'agost i a la nostra sortida de vacances, aquest any a la vall d'Àssua, per veure els llocs on passa l'acció de Les veus del Pamano del Jaume Cabré, la nostra lectura més recent.

SORTIDA A LA VALL D'ÀSSUA: LES VEUS DEL PAMANO

Aquest estiu LO CLUB DE LECTURA hem fet una sortida a la VALL D'ÀSSUA, a la recerca de les VEUS DEL PAMANO.